El motiu d'haver escrit aquest conte és que la meva neboda es preguntava com era possible que la tieta Marta visqués de dia quan a Riudaura era de nit i a l'inversa. La seva pregunta, em va inspirar a escriure aquest conte i d'aquesta manera ho pogués veure més clar (o més fosc). Diu així:
CONTE 1
LA TERRA, LA NIT I EL DIA
Vet aquí una vegada, el planeta Terra, el planeta on vivim tots nosaltres, es va despertar amb la llum del Sol.
Uaaaaaix... Quin bon dia que fa avui! - Digué la Terra mentre el Sol la il·luminava.
En aquell tros de Terra, el Sol hi brillava amb tota intensitat i a les cases no els calia encendre els llums, gràcies a la llum que donava el Sol i les platges eren plenes de gent que es podien banyar al mar, gràcies a la calor del Sol.
Gràcies, moltes gràcies Sol per donar-nos escalfor i il·luminar-nos durant el dia. -Digué la Terra.
El Sol, davant d'aquell agraïment, explicà al planeta Terra:
Mira Terra, mentre tu em tens a mi, mentre jo t'il·lumino, la Lluna dóna foscor a altres països del Planeta Terra. Un d'ells és Nova Zelanda, un país que està lluny, molt lluny de Catalunya, de Riudaura i de Calella.
Mira Terra, mentre tu em tens a mi, mentre jo t'il·lumino, la Lluna dóna foscor a altres països del Planeta Terra. Un d'ells és Nova Zelanda, un país que està lluny, molt lluny de Catalunya, de Riudaura i de Calella.
La Terra tota estranyada es va preguntar com podia ser possible allò. Com podia ser que mentre uns països i pobles és de dia, a d’altres països i pobles és de nit? La Terra posà una cara d’aquelles de no entendre res, i el Sol li explicà:
La Lluna i jo som molt amigues però no vivim gaire a prop l’una de l’altre perquè a ella li agrada la foscor i dormir tot el dia i a mi m’agrada el dia, veure des del cel com la gent passeja, surt a jugar pels carrers i com es banyen a la platja. Davant d'aquesta diferència, vam decidir que podríem viure al mateix espai però fent feines diferents. Així doncs, la Lluna va decidir donar foscor a tots els pobles que anaven a dormir i jo el Sol, dono claror durant el dia.
Com que el Sol i la Lluna vivien separats l’un de l’altre, hi havia països, pobles i ciutats que els hi tocava viure de dia mentre el Sol els il·luminava, i d’altres que estaven més lluny els hi tocava viure de nit mentre la Lluna els feia dormir a tots.
Marta Comas
FÍ
Com ja t’he explicat, la Lluna i el Sol viuen molt separats. Per això, quan el Sol et diu cada matí: - Bon dia, és hora de llevar-se!, a Nova Zelanda jo tinc la Lluna que em diu: - Bona nit Marta, és hora d’anar a dormir.
CONTE 2
CONTE 2
GROW
LITTLE SEED... GROW!
Seed: Hello,
I'm a little seed.
Me: Hello,
little, little, little seed.
S: Oh
look, it's raining! Water,
water!
M: Yes,
you need sun and rain to
grow.
S: Oh
my God!
I
feel something on my feet!
I
feel something on my feet!
M: Little
seed... you've got roots!
S: Tickle,
tickle, tickle...What's
this?
M: This
are leaves! You are big!
S: Red,
yellow, white, orange. Am
I a flower?
M: Yes,
you are a flower! You
are big!
Marta Comas