Australia - Sydney

Havent deixat Nova Zelanda enrere, aterrissem amb en Marci a Sydney. Aquí, tal i com haviem quedat, cadascú empren camins diferents. Jo em quedo a la ciutat, envoltada d’edificis i més edificis gegants, soroll de cotxes, trens, autobusos i tramvies. Enmig d’aquesta ciutat estressant i força calor, visito el Harbour Bridge, passejo pel Royal Botanic Gardens, el Darling Harbour, el Hyde Park, l’Opera House, contruida el 20 de Novembre del 1973 per l’arquitecte danès Jorn Utzon i declarat Patrimoni de la Humanitat i segueixo un festival de carrer que fan per començar a celebrar les festes de Nadal. És graciós que em diguin Merry Christmas i escoltar cançons de Nadal mentre m’estic fregint de calor! El que també em crida l’atenció de Sydney, és la gran influència asiàtica que arriba haver-hi. És tan gran que els xinos ja tenen el seu propi Chinatown carregat de botigues amb productes, per descomptat, Made in China, restaurants xinos, japonesos i el meu preferit un Tailandès que em permet fer un moix quan tinc gana. Passejar-se per aquest barri és entrar en una altra dimensió cultural, evidentment no entenc res del que diuen i el ritme que tenen alhora de treballar gairebé supera el de la velocitat de la llum. Ara entenc d’on bé la frase: treballar més que un xino. És que no paren els tius! Comencen a treballar a les 8h del matí i a les 8 dels vespre encara estan intentant vendre’t alguna parida o altra mentre passeges pel carrer.

Enmig de gegants

Opera House Sydney

Ocells australians

Pastors... fa moooolta calor!

He anat a veure a la Mary Poppins!

Bé, 5 dies per la gran ciutat és suficient i el meu cos em demana una mica de calma i canviar de mural. Així que decideixo deixar els gegants per endinsar-me al món rural, treballant de pagesa amb la família Lin, provinents de Taiwan. Aquests tenen un hort d’hortalisses orgàniques que venen a diferents mercats i botigues orgàniques de Sydney. La jornada comença a les 9h del matí per recollir tomàquets, enciams, àpi, entre d’altres, i després d’un petit descans per dinar, a la tarda ens hi posem una estona més perquè la feina no s’acaba. Els amos no parlen més que Mandarí així que ja pots comptar quin anglès puc aprendre si ens hem de comunicar amb signes, però no m’importa, només són 10 dies i això em permet si més no, aprendre xino mandarí. Amb en Jim, el fill de la família, m’explica coses bàsiques d’aquesta llengua com ara, que comencen a escriure de dalt a baix o bé dreta a esquerra, no tenen verbs, noms, articles, i que l’origen de l’escriptura ve donat per les formes que té la natura… A banda d’aquest intercanvi, em permet també saborejar l’exquisita cuina asiàtica-vegetariana que m’ofereixen

Amb els senyors Lin

Com que 10 dies passen ràpid, una vegada més toca dir adeu a una altra experiència viscuda i a una família que no deixen indiferent. He compartit amb ells formes de pensar i fer, valors, costums, creences i idees em fan veure una vegada més que no hi ha diferènciaes El producte de tot ha sigut intercanvi, riquesa i creixement personal.

El Nadal s’acosta i em toca tornar a Catalunya. Em resten només 90 hores per dir adeu a un viatge de 118 dies viscuts de manera intensa i amb molt d’aprenentatge. Una experiència plena de sorpreses que no vaig contemplar quan vaig iniciar el viatge, però que m’han permès viure intensament. Ara m’emporto un trosset de cada persona i deixo una part de mi. La vida segueix, camins encara per descobrir i apassionar-me i per seguir escrivint històries amb fantasia, colors, olors, sensacions... Totes elles ara són un testimoni de qui sóc fins a dia d’avui i espero poder ser companya de moltes més històries en aquest llarg viatge cap a Ítaca.

Des d’aquí, a 3 dies de tornar a Catalunya, vull desitjar-te un FELIÇ 2012. Fins ven aviat!